Aquest documental ha fet que canvies la meva imatge metafòrica del què hauria de ser la societat. Sempre he vist en l'exemple de l'esport i sobretot en els d'equip l'essència del que ha de ser la societat, cooperació, respecte i orgull. Esforç col·lectiu per un objectiu comú. Però m'he adonat que l'objectiu d'aquesta activitat és vèncer als contraris, competir per guanyar als altres. En canvi, una orquestra aglutina l'esforç col·lectiu dels seus membres per crear, per millorar la seva obra col·lectiva millorant-se ells mateixos, de forma individual. L'objectiu és la recerca de l'harmonia, de la que participen i gaudeixen tots els seus membres. No es dirigeix contra ningú, va a favor de tothom. Definitivament és la millor metàfora de la meva utopia.
dimarts, 29 de novembre del 2011
divendres, 25 de novembre del 2011
... un cambio social cualitativo
El individuo, y con él los derechos y libertades individuales, es algo que todavía tiene que ser creado, y que puede ser creado sólo mediante el desarrollo de relaciones e instituciones sociales cualitativamente diferentes. Una existencia no represiva en la que el tiempo de trabajo (por tanto, la fatiga) se reduce al mínimo y el tiempo libre es liberado de todas las actividades activas y pasivas del ocio impuestas sobre él en interés de la dominación, si es que puede ser posible, puede serlo sólo como resultado de un cambio social cualitativo.
MARCUSE, Herbert. Eros y la civilización. 1953.
MARCUSE, Herbert. Eros y la civilización. 1953.
diumenge, 20 de novembre del 2011
20N, HA ARRIBAT L'HORA
El PP ha arrasat en les eleccions estatals. En un moment on els mercats han ensenyat de forma descarada el seu domini sobre les democràcies parlamentaries, els neoconservadors dominen de forma contundent tota Europa. A Espanya, ara, majoria absoluta.
No és moment de mitges tintes, hem d'anomenar les coses pel seu nom i manifestar de forma contundent que els desgavells socials provocats per la crisi són fruit dels mateixos que dominen els parlaments. Que un partit al servei dels mercats no suposarà mai un canvi, que la social democràcia no és el que ens volen vendre, que no hi ha hagut mai un govern d'esquerres a Espanya. L'Estat del benestar no és a on ens porten. L'Estat del benestar? del benestar de qui? de l'oligarquia regnant, que no veu motius per cedir en res perquè el poble la legitima després de cada procés electoral.
El meu propòsit és fer arribar un missatge optimista envers la possibilitat de canviar el sistema. Vull contagiar la convicció que podem canviar el món. Deixem de censurar les nostres idees i reivindiquem noves utopies. Construïm des del que ens és proper i siguem ciutadans actius, crítics i conscients del què resulta dels nostres actes.
Crido a la lluita ideològica a la nostra vida quotidiana...
Mentre escrivia això tenia una conversa amb una molt bona amiga que està a París, penso que val la pena que afegir-la aquí:
no nos suicidemos ideologicamente
No és moment de mitges tintes, hem d'anomenar les coses pel seu nom i manifestar de forma contundent que els desgavells socials provocats per la crisi són fruit dels mateixos que dominen els parlaments. Que un partit al servei dels mercats no suposarà mai un canvi, que la social democràcia no és el que ens volen vendre, que no hi ha hagut mai un govern d'esquerres a Espanya. L'Estat del benestar no és a on ens porten. L'Estat del benestar? del benestar de qui? de l'oligarquia regnant, que no veu motius per cedir en res perquè el poble la legitima després de cada procés electoral.
El meu propòsit és fer arribar un missatge optimista envers la possibilitat de canviar el sistema. Vull contagiar la convicció que podem canviar el món. Deixem de censurar les nostres idees i reivindiquem noves utopies. Construïm des del que ens és proper i siguem ciutadans actius, crítics i conscients del què resulta dels nostres actes.
Crido a la lluita ideològica a la nostra vida quotidiana...
Mentre escrivia això tenia una conversa amb una molt bona amiga que està a París, penso que val la pena que afegir-la aquí:
Yo me tiro al monte
Mayte: yo a europa
jo: El retorno de los maquis
Hazme sitio q voy
Voy a radicalizar todavia mas mi discurso, estoy hasta la polla
Mayte: toda la rzón del mundo
pero qué le pasa a la gente
qué hay que hacer
barricadas
jo: La gente es mayoritariamente ignorante
Construir alternativas
Luchar desde todos los frentes
impulsar el coperativismo y las relaciones ciudadanas sin intermediarios
Mayte: y por ahora
quen os den por saco
yo no se como nos tenemos que organizar
que nos den por saco digo
jo: Boicot
Nadie lo sabe, pero de la necesidad surge la solucion
Es necesaria una ciudadania activa
Mayte: es vera
jo: Esta aunque en un inicio sea minoritaria arrastrará a mucha más gente
Cuando vean q hay una alternativa
Los limites los ponemos nosotros
Enviat diumenge a les 23:41
Nou missatge d'estat de Mayte Cantero Sánchez: cara, lontana come in uno specchio
Mayte Cantero Sánchez:cierto es
cierto es
pero cómo hacer el click
jo: haciendolo
probando
intentando
generando, creando, seamos imaginativos
explotemos lo que funciona, cooperativas de consumo, banca etica, bancos de tiempo,...
Enviat dilluns a les 0:05
Mayte:tienes razon
jo: no nos vamos a quedar de brazos cruzados, no?
Mayte:cierto
pero yo no veo la forma de cambiar, aunque sea un poco
la forma de incidir en estas medidas actuales
yo aún creo que se tiene que cambiar desde dentro del sistema algo
jo: el capitalismo ha sido capaz de eliminar las utopías
hay que volver a reivindicarlas
imaginemos cómo queremos vivir e iremos hacia allí
si nos limitamos a pensar que no es posible, no lo será
Mayte: y tú sabes cómo quirees vivir?
a mi todo lo que me dices me parece correcto, pero demasiado idealista
jo: y lo que es real ahora no hubo un día en que fué una idea?
nos han educado para limitarnos ideologicamente
Mayte:cierto
siempre se ha hecho
pero lo que cro ques que hace falta cosas muy concretas
muy efectivas despues de por eljemplo lo de hoy
jo: no digo que no
pero no hay que rendirse ante las dificultades
no lo pondran facil. Nunca lo ha sido
y sin embargo, se han logrado grandes cambios a lo largo de la historia
Enviat dilluns a les 0:20
Mayte:cierto
ai mauri mauri....
monsieur maurice, perdonez-moi
jo: soñador, quizas...
pero la capacidad de soñar no nos la pueden quitar
no subestimes el poder de los sueños ;P
Enviat dilluns a les 0:23
Mayte: es deseducar y reeducar esto que me pides
los sueños unen, las ideas separan decía godard
Enviat dilluns a les 0:24
jo: soñemos juntos y busquemos ideas compartidas
veamos las discrepancias como algo positivo que nos lleve a un punto en común
Enviat dilluns a les 0:27
Mayte:tienes razon
ha y que ser positivo
muy bien
jo: gracias
no me des tanto la razón que me lo creo
Mayte: es esta tristeza-rabia-pasividad que mata
jo: si
dimecres, 16 de novembre del 2011
1640, "la guerra dels papers" i el passat de Losantos
Una frase de Francisco de Quevedo que realment em va sobtar:
Son los catalanes aborto monstruoso de la política. 1
És una frase escrita durant l'anomenada "guerra dels papers" (1640). Frases d'aquesta mena en podem trobar a dojo a l'època. És realment impressionant com aquell missatge va anar calant en la cultura popular castellana amb tanta profunditat que han format una imatge estereotipada del català que encara perviu. En un altre dels seus escrits diu que els catalans som lladres de tres mans, traïdors, garrepes que vivim a costa dels espanyols,... no us sona familiar?
Com he dit sempre, però ara amb més motius: ...yo es que soy más de Góngora.
1 QUEVEDO, Francisco. La rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero. 1641
dimecres, 9 de novembre del 2011
A veure d'on trec el temps
Vinga, crec que m'haig d'acostumar a escriure les reflexions que em vagin venint al cap (sobretot aquelles que no han pogut entrar en els meus treballs de la carrera) perquè així quedin recopilades. Aquesta és la intenció inicial d'aquest bloc, veurem com acaba.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)